Funksiyaning nuqtàdàgi bir tîmînlàmà limiti.
( 1)2 0,5, agar 1 bo`lsa,
( )
3 , agar 1 bo`lsa,
x x
y f x
x x
ìï - + £ = =í
- > ïî
funksiya bårilgàn
bo`lsin. Bu funksiyaning qiymàtlàr jàdvàlini tuzàmiz và uning
gràfigini (IV.1-ràsm) yasàymiz:
x 0 0,5 0,6 0,7 0,8 0,9 1 1,1 1,2 1,3 1,5 2 3
y 1,5 0,75 0,66 0,59 0,54 0,51 0,5 1,9 1,8 1,7 1,5 1 0
Jàdvàl và gràfikni kuzàtib, x àrgumånt 1 sînigà chàpdàn yaqinlàshgàndà
funksiyaning qiymàtlàri 0,5 sînidàn, o`ng tîmîndàn
yaqinlàshgàndà esà 2 sînidàn istàlgànchà kàm fàrq qilàdi dåb
tàsdiqlàsh mumkin.
0,5 soni bårilgan y = f (x) funksiyaning x = 1 nuqtàdàgi chàp
limiti, 2 sîni esà bårilgàn y = f (x) funksiyaning x = 1 nuqtàdàgi
o`ng limiti dåyilàdi.
Funksiya chàp và o`ng limitlàrining qàt’iy màtåmàtik tà’rifini
båràmiz. Dàstlàb, chàp limit tà’rifini kåltiràylik.
y = f (x) funksiya và x = a nuqtà bårilgàn bo`lsin. Àgàr iõtiyoriy
e > 0 sîn uchun a dàn kichik bo`lgàn
shundày bir N hàqiqiy sîn tîpilib,
N và a sînlàr îràsidà yotuvchi bàrchà
x làr uchun (N < x < a) | f (x) - b | <
<e tångsizlik bàjàrilsà, bÎR sîn y=
= f (x) funksiyaning x = à nuqtàdàgi
(yoki x®à dàgi) chàp limiti dåyilàdi.
Funksiyaning x®à dàgi chàp limiti
0
lim ( )
x a
f x b
® -
= ko`rinishdà
Y
O 1 2 X
y = f (x)
2
1,5
1
0,5
IV.1-